Un día encontré a mi mente por la calle, y la invité a un café.
Tuvimos una aburrida conversación en la que cada uno sabía la respuesta de las preguntas que hacía el otro. Luego mi mente me dijo cállate, y yo le dije que no.
Entonces me convertí en un real hipócrita, porque lo que pensaba y lo que hacía era diferente. Y me hice militante.
11 persona(s) gritando:
Pues no era para tanto.
Para eso no me contento
[Eddy Designs] Don´t worry, be happy
Molt bé, Nil! Almenys, tu m'entens. Però, em preocupa molt una cosa: exactament en quina línia acabaria la introducció? I el desenllaç? És obert o tancat? :)
És un desenllaç amb doble tirabuixó enrere.
Sí, sí, però no despistis... i la introducció què? Eh? Vols dir que no has volgut fer un flashforward, i t'ha quedat un dejà vú?
En el tirabuixó enrere he fet una paràbola i he fet un déjà vu disfressat de flashforward i amb perruca de color rogenc
D'acord, em rendeixo! El punt és teu!
Fins demà!
Set, and match.
Costeytogt win.
Estas com una puta cabra...
I no és genial? :D
No sé com t'ho fas però m'encanta!
La frase "en la que cada uno sabía la respuesta..." (línea 2-3) queda una mica forçada :S
Tot i així, m'encanta! :p
Nil, cada dia em sorprens més :)
Post a Comment